TÉCNIQUES CINEMATOGRÀFIQUES

TÉCNIQUES CINEMATOGRÀFIQUES

ZOÒTROPO

Aparell que consisteix en una caixa cilíndrica giratòria amb unes figures dibuixades a l'interior; les figures vistes, en girar l'aparell, a través d'unes escletxes produeixen la il·lusió òptica d'una sola figura que es mou.

PRAXINOSCOPI

és una joguina òptica, giny d'animació inventat per Charles-Émile Reynaud.

El praxinoscopi és constituït per un tambor giratori, 1 cilindre central immòbil envoltat de miralls acoblats i una tira de 12 dibuixos fixada a la part interior del tambor que composen un moviment ciclic; de manera que Quan gira el tambor, si és mira un dels miralls de l'interior, la successió d'imatges crea la Impressió de moviment.

PEL·LÍCULA DE NITRAT

La pel·lícula de cinema va ser creada al principi gràcies a la introducció d'un material flexible que va servir de base per a la pel·lícula, el cel·luloide. Amb la invenció del cel·luloide o nitrat de cel·lulosa comença la història del suport material cinematogràfic. A causa de la necessitat de poder fer diverses fotos sense haver de canviar de negatiu, es van començar a realitzar una sèrie d'investigacions per poder crear una pel·lícula química que es pogués enrotllar sobre si mateixa. Això permetria el naixement dels rodets i els rotllos de pel·lícula, alguna cosa molt útil si tenim en compte que anteriorment s'empraven plaques de vidre com a suports.

QUINETOSCOPI

Va ser el precursor del modern projector de pel·lícules, tot i que el dispositiu no es tractava d'un projector de pel·lícules, sinó que va introduir l'enfocament bàsic que es convertiria en l'estàndard per a totes les projeccions cinematogràfiques abans de l'adveniment del vídeo, en crear la il·lusió de moviment transportant una tira de pel·lícula perforada amb imatges seqüencials sobre una font de llum amb una obturador d'alta velocitat.

VITASCOPI

Projector de cinema que va ser exhibit per primera vegada el 1895. Els seus creadors van ser Thomas Alva Edison i Thomas Armat. Emetia successions d'imatges sense intermitències en una paret o pantalla el que permetia que fossin vistes a la vegada per una quantitat gran de públic, a diferència del que passava amb anteriors sistemes de projecció d'imatges. L'èxit econòmic de les seves primeres projeccions provocar un conflicte entre els seus creadors, els que van disputar per la invenció.

CINEMATÒGRAF

És un Aparell òptic de Projecció Basat en la persistència de les imatges a la retina, que permet donar la impressió d'un moviment amb el pas ràpid d'una sèrie de fotografies en les quals el moviment és descompon. Aquestes imatges, reproduïdes a una pel·lícula especial que passa per darrere del objectiu, és projecten ampliades sobre una pantalla mitjançant el focus lluminós que et el propi aparell projector.

KINEMACOLOR

Un aparell que permetia veure una sèrie d'imatges estereoscòpiques muntades sobre una roda giratòria que, passades a gran velocitat, creaven la il·lusió de moviment. Les imatges es veien dins d'una caixa amb un visor estereoscòpic.

Henry Désiré Du Mont construeix una càmera per intentar fotografiar diverses seqüències d'un cos en moviment.

VITAPHONE

Vitaphone va ser una companyia dedicada al so en els pel·licules, fundada el 1926 per Bell Telephone Laboratories i Western Electric i adquirida després per Warner Bros.

TECHNICOLOR

Technicolor va ser conegut i reconegut pel seu nivell saturat de color, i es va usar més comunament per filmar musicals com El mag d'Oz (1939) i Cantant sota la pluja (1952), pel·lícules d'època com The Adventures of Robin Hood (1938) i el que el vent es va portar (1939), o d'animació com Blancaneus i els set nans (1937) o Fantasia (1940).

PEL·LÍCULA DE ACETAT DE CEL·LULOSA

Va ser introduïda en 1934 com un reemplaçament de les pel·lícules de nitrat de cel·lulosa que havia estat prèviament l'estàndard. La pel·lícula d'acetat encara té algunes aplicacions, com negatius fotogràfics per al cinema. La pel·lícula d'acetat també va ser usada com la base per a les cintes magnètiques, abans de l'adveniment de la pel·lícula de polièster.

FOCUS HMI

La tecnologia per a la irradiació lluminosa coneguda com HMI o "Descàrrega de gas", posseeix una interessant combinació dels principis d'incandescència i fluorescència que la fa única i eficient per als requeriments d'il·luminació contínua de la indústria cinematogràfica i televisiva.

DOLBY STEREO

Ja per a principis dels anys 80s, aquest logo era present en gairebé totes les marques cinematogràfiques.

Reconeixent que la indústria cinematogràfica no desitjava continuar amb el sistema de reproducció mono, els Laboratoris Dolby van introduir una canvi important: una cinta de 35mm impresa per a reproducció d'àudio òptic stereo, originalment identificat com Dolby Stereo.

La cinta cinematogràfica, portava a l'espai destinat a la impressió de so; dos canals per a enregistrament amb, no només informació per al canal esquerre i el canal dret; sinó també informació per a un tercer canal central i un quart canal pel so ambiental i efectes especials.

https://ca.wikipedia.org/wiki/Praxinoscopi
https://es.wikipedia.org/wiki/Quinetoscopio
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vitascopi
https://html.rincondelvago.com/el-cinematograf.html
http://jonny051114.blogspot.com.es/2016/04/kinematoscopio.html
https://ca.wikipedia.org/wiki/Vitaphone
http://prolux.com.bo/que-es-una-lampara-hmi/
http://www.multimediagratis.com/sistemas-de-audio/dolby-stereo.htm
https://filmfellasclub.wordpress.com/2016/08/08/la-era-el-cinematografo-los-inventos-del-cine/