PRIMERES PEL·LÍCULES
PRIMERES PEL·LÍCULES
La primera presentació va ser en el ja esmentat 28 de desembre de 1895, a París. Va consistir en una sèrie d'imatges documentals de les quals es recorden aquella on surten treballadors d'una fàbrica, i la d'un tren que semblava llançar-se sobre els 35 espectadors, davant la qual cosa aquests van reaccionar amb un instintiu paüra. Les "pel·lícules" es deien Sortida de la fàbrica (1895) i L'arribada del tren a l'estació (1895).
Amb el temps, Georges Mèliés va descobrir les possibilitats expressives del cinema; mentre rodava un dels seus films a la Plaça de l'Òpera de París, la càmera es va encallar i la pel·lícula es va trencar. "Vaig trigar un minut a canviar la pel·lícula i tornar a posar la càmera en moviment", va explicar posteriorment. "Durant aquest minut, la gent, els autobusos i els vehicles s'havien mogut. En projectar la pel·lícula, vaig veure com un autobus s'havia transformat en un carruatge fúnebre i els homes en dones. Vaig descobrir el truc de la substitució, anomenat stop action, i l'endemà passat vaig realitzar les primeres metamorfosi d'homes en dones i les primeres desaparicions, que van tenir molt èxit ", va comptar en aquesta ocasió.
El geni va rodar més de cent curtmetratges, en els quals va experimentar amb tot tipus d'efectes visuals: dissolucions, fosos, sobreimpressions i més. Entre les seves obres més conegudes hi ha la de 1899, la primera pel·lícula de 10 minuts, "El procés Dreyfus" (L'affaire Dreyfus), un reportatge periodístic sobre l'esmentat esdeveniment.
El 1902 va filmar "Viatge a la lluna" (Le voyage dans la lune), un prodigi per l'època, en la que va fer servir maquetes, filmació a través d'un aquari, superposicions d'imatges i altres efectes. Per a ell era la "primera gran comèdia de màgia cinematogràfica".
El nord-americà Porter va fer un pas més en l'evolució del cinema: Va ser el primer a construir una història cinematogràfica a partir de material ja rodat. Això suposava que el sentit d'un pla podia ser modificat a l'unir-lo amb altres, abandonant la continuïtat de Melies.
En 1.902 Porter va fer "La vida d'un bomber americà", primera pel·lícula en la qual podem veure un muntatge com l'entenem avui dia. Porter va utilitzar material ja rodat per a altres fins de les activitats dels bombers i material rodat per a la pel·lícula, sense que existís ruptura al fil de l'acció. Un altre avantatge que es va aconseguir va ser transmetre a l'espectador una dimensió temporal, seleccionant els plànols importants de la història es va aconseguir transmetre una continuïtat acceptable i de desenvolupament lògic.
La importància de Griffith
David Wark Griffith va ser un director nord-americà i considerat el creador del model americà de representació cinematogràfica, pel que va ser anomenat "El pare del cinema modern".
Des de 1908 va rodar infinitat de cintes, va fer tots els experiments concebibles, en moments que -com afirmen diversos autors, en no existir regles ni escoles de rodatge, tot era permès. Va rodar gairebé tots els gèneres que existien en el moment, i se li adjudiquen la majoria dels descobriments del llenguatge cinematogràfic.
Amb la seva pel·lícula "El naixement d'una nació" (1915) el cinema comença una nova era i adquireix tècniques i llenguatge propis. Un altre film clàssic seu, "Intolerància" (1916), defineix el seu sentit dels temps i els espais cinematogràfics, en els quals juga amb el temps narratiu, molt diferent ja al temps real.
La primera pel·lícula sonora
Primera pel·lícula parcialment rodada amb so i diàlegs sincronitzats, que va utilitzar el sistema sonor "Vitaphone". A partir d'aquest moment, el cinema canvia de manera radical. Des de llavors, les comèdies musicals es van multiplicar.
En total, la pel·lícula conté tot just dos minuts de diàleg amb so, en gran part o tot això improvisat. La resta del diàleg es presenta a través d'intertítols.
La pel·lícula va ser inicialment una obra musical per a teatre de l'autor nord-americà Samson Raphaelson, a Broadway era interpretat per l'actor i cantant George Jessel. L'obra adaptada comptava amb cinc actes el qual el personatge central narra la història d'una família jueva ultra ortodoxa, el rabí Rabinowitz que era el pare, vol que el seu únic fill Jakie, doni continuació amb tradició familiar i es converteixi en la cinquena generació de rabins, però aquest tria un altre camí i per tant una altra forma d'expressió per a les seves aptituds vocals: decideix convertir-se en un cantant de jazz. Uns anys més tard, ara fent-se cridar Jack Robin, s'ha convertit en un talentós cantant de jazz. Ell tracta de construir una carrera com a artista però les seves ambicions professionals, en última instància, entren en conflicte amb les exigències de casa i la seva herència.
https://www.altonivel.com.mx/estilo-de-vida/15868-las-primeras-producciones-cinematograficas/
http://www.ite.educacion.es/formacion/materiales/24/cd/m1_2/pelculas_de_lumire.html
http://www.el-parnasillo.com/elgeniodemelies.htm
http://chupi-pictures.blogspot.com.es/2007/01/edwin-s-porter-el-montaje-narrativo.html
https://es.wikipedia.org/wiki/The_Jazz_Singer_(pel%C3%ADcula_de_1927)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada