ELS PIONERS DEL CINEMA
ELS PIONERS DEL CINEMA
Edison
El nord-americà Thomas Alva Edison va ser un dels inventors que més va contribuir a modificar la vida de l'home modern en els seus costums i en els seus hàbits. A aquest gran inventor se li coneix, entre altres coses, com el creador del primer aparell que permetia veure imatges en moviment: el kinetoscopi. Edison patentava aquest invent que sustentaria les bases dels futurs projectors de cinema.
Mentre Edison, als Estats Units, patentava el kinescopio; els germans Lumière, a França, van inventar el cinematògraf.
El kinetoscopi és considerat la primera màquina de cinema i era àmpliament usat a principis de la dècada de 1890. Aviat es va fer popular en festes de carnavals i en atraccions. Les sales de kinetoscopi, que funcionaven amb una moneda de cinc centaus, van sorgir a Nova York a finals de la dècada, i mostrava pel·lícules d'uns vint segons: balls, pallassos, recreacions de successos històrics, números de màgia, musicals.
El kinetoscopi es va comercialitzar a Estats Units en 1894 amb tal èxit que, aquest mateix any, arriba a Europa. Un any després, a França, els germans Louis i August Lumière, després de presentar en diferents societats científiques el cinematògraf (un aparell que servia per gravar i projectar imatges); van donar un espectacle pagament el 28 de desembre de 1895, al Saló Indien del Grand Cafè de París, i van presentar L'arribada del tren a l'estació.
Lumière
Quan els germans Lumière van concebre i van aconseguir culminar el disseny de la seva cinematògraf (1895), la majoria dels problemes tècnics que comportava la filmació i l'exhibició de pel·lícules ja havien estat resolts. Sense necessitat de bussejar en invencions menys conegudes, és sabut que el kinetoscopi del nord-americà Thomas Alva Edison permetia ja per aquesta època el visionat d'imatges en moviment.
Els inventors francesos, fonamentalment, van dissenyar un sistema que permetia la projecció de pel·lícules en grans espais. Però precisament amb això van donar el primer pas per a la creació de les modernes sales de cinema, a les quals centenars de milers de persones a tot el món van avui diàriament per admirar els films dels seus actors i directors favorits. Val a dir, per tant, que amb l'invent dels Lumière va néixer una de les indústries que més influència ha tingut en la cultura i en la societat contemporànies.
Els inventors francesos, fonamentalment, van dissenyar un sistema que permetia la projecció de pel·lícules en grans espais. Però precisament amb això van donar el primer pas per a la creació de les modernes sales de cinema, a les quals centenars de milers de persones a tot el món van avui diàriament per admirar els films dels seus actors i directors favorits. Val a dir, per tant, que amb l'invent dels Lumière va néixer una de les indústries que més influència ha tingut en la cultura i en la societat contemporànies.
Méliès
Casa Georges Jean Méliès (8 de desembre de 1861 - 21 de gener de 1938) foguèt un il·lusionista i cineasta francès famós per liderar molts desenvolupaments tècnics i narratius en les albors de la cinematografia.
Méliès, un prolífic innovador en l'ús d'efectes especials, va popularitzar tècniques com el truc d'aturar i va ser un dels primers cineastes en utilitzar exposicions múltiples, la càmera ràpida, les dissolucions d'imatges i la pel·lícula en colors. Va ser també pioner en l'ús de guions gráficos.Gracias a la seva habilitat per manipular i transformar la realitat a través de la cinematografia, Méliès és recordat com un «mag del cinema».
Charles Chaplin
Va rodar 35 films d'un rotllo (curts d'entre dotze i setze minuts de durada), escrits i dirigits per Sennett, el mateix Charles o altres directors. Encara seves caracteritzacions eren només esbossos del vagabund ingenu i sentimental que li donaria fama a tot el món, però com Chaplin interpretava en cadascun un ofici o situació diferent, se'ls batejaria després com Charlot ballarí, Charlot cambrer, Charlot de conquesta, Charlot lladre elegant, etc.
L'èxit va ser aclaparador va passar a escriure i dirigir els catorze films que va rodar. Tenien una durada de dos rotllos, una trama més complicada que introduïa tocs romàntics i melancòlics en la recepta humorística, i un guió meticulosament estructurat i assajat.
En tots ells Chaplin era el protagonista absolut (en algun en paper femení), i en la majoria el seu partenaire era Edna Purviance. Cal recordar A Night in the Show, The Champion, A Night Out i sobretot The Tramp (El rodamón), en la qual arrodonia el personatge que després es coneixeria com Charlot. Ell mateix explicaria després que va ser escollint gairebé a l'atzar -com ho faria un rodamón real- el barret, el bastó, els amples pantalons, la jaqueta estreta i els sabatots. El resultat va ser el vestit més famós i perdurable en la història del cinema.
Zecca
Va ser un cineasta francès, director, productor, actor i guionista. Inici director de la Pathé-Frères, la productora de cinema més important del món abans de la Primera Guerra Mundial.
La seva filmografia, molt variada, reelabora obres que ja han estat èxits d'altres realitzadors. Ferdinand Zecca imita recursos dels seus col·legues i competidors, especialment dels realitzadors britànics i també de Georges Méliès. Va així a realitzar la seva pròpia versió del Affaire Dreyfus després de la reeixida de Méliès, a tornar a rodar el clàssic
L'enfocament cinematogràfic de Zecca és menys artístic que comercial, multiplicar les classes i inspirar-se en, o fins i tot plagiar a, els seus contemporanis, la qual cosa té per objectiu sobretot guanyar la batalla comercial.
La seva carrera va ser unida estretament a l'extraordinari desenvolupament de Pathé.
Escola de Brighton
L'Escola de Brighton va ser un grup de cineastes i fotògrafs anglesos que van establir les bases per al llenguatge cinematogràfic a la ciutat de Brighton.
Aquest moviment té dos grans precursors: William Friese-Greene que va patentar un aparell "destinat a fer fotografies en sèries ràpides", i Robert William Paul que va construir el 1894 una imitació del kinestocopio d'Edison, aprofitant que no estava patentat a Anglaterra. A l'any següent, construeix una càmera portàtil amb la qual pot produir les seves pròpies pel·lícules.
L'Escola de Brighton es va destacar per descartar la construcció de pel·lícules a l'estil Lumière o Méliès, ja que aquests deixaven fixa la càmera i començaven a actuar.
Per contra, l'Escola de Brighton es caracteritza per la seva fluïdesa de cambra des de diferents angles i aportant punts de vista diferents sobre el que filmen, segons l'angle empleat, capaç de donar al cinema l'expressivitat que no tenia: els actors es mouen amb total llibertat mentre la càmera els segueix, a més de l'ús del primer pla que al principi va ser amb una lupa.
Edwin S. Porter
Porter comença a dirigir una sèrie de pel·lícules de caràcter documental i informatiu, aprofitant per alguns dels seus guions històries que apareixien en la premsa del moment -iniciativa molt comú en aquests anys en molts directors-. Són obres d'un o dos plans que intenten dramatitzar successos quotidians que resultaven d'interès per a l'espectador de l'època.
Porter a més de treballar per a qui li pagava, també mostrava interès per tot allò que arribava a les pantalles de la ciutat.
Porter comença a donar voltes a aquesta proposta, elaborant històries de ficció amb una estructura més elaborada. Així dirigeix Life of an American Fireman (1903), en la qual es mostra un salvament durant un incendi, una història construïda sobre una detallada planificació, que crea un ritme viu i una enorme intensitat. Un pas més enllà ho va a donar a Assalt i robatori d'un tren (1903), en què sobre les accions paral·leles construeix una història tensa, que va suggerint emocions en l'espectador al pas dels plànols i la seqüencialitat donada als espais en els quals es desenvolupen les situacions.
Léon Gaumont
Va ser un inventor i industrial francès, que fabricava aparells fotogràfics i instruments de precisió.Es proposa perfeccionar l'enginy de Demeny, llançant en 1896 el Crono Gaumont, any en què comença a rodar les primeres pel·lícules, de les que s'encarregaria realment Alice Guy, la seva secretària, el que demostra l'escassa importància que li donava, inicialment , al sector de la realització. Començarien a rodar junts, Guamont produint, Alice dirigint, centenars de pel·lícules de les diversa temàtica.
El 1905, els èxits del seu gran rival, Pathé, li van fer plantejar-se la producció cinematogràfica a gran escala. Així, als voltants de Buttes-Chaumont, a prop de Niça, construirà uns gegantins estudis cinematogràfics, els mes grans de l'època.
crec primitius sistemes de combinació imatge-so i patento un sistema de cinema en color.
Alice Guy
Va començar com a secretària de Léon Gaumont, després d'uns anys Guy va passar a escriure guions i dirigir pel·lícules per a la creada companyia Gaumont. El 1896 presenta la seva primera pel·lícula narrativa, La fada de les cols, on va combinar les imatges en moviment amb l'art teatral. Després d'uns anys, el 1906 va rodar La vida de Crist (utilitzant el cronòfon). Després de residir a Nova Jersey va construir un dels estudis cinematogràfics més ben equipats de la història. S'hi considera com la primera narradora de cinema, a més de ser la fundadora del cinema com a narració cultural. Va ser la primera a posar pintura a les seves pel·lícules perquè es veiessin en color. Va ser també pionera en utilitzar tècniques de màscara de doble expressió i seqüències en retrocés.
Louis Feuillade
Primerament va treballar en els estudis de Gaumont com a assistent d'Alice Guy, quan ella es retira es converteix en cap de producció de la companyia. Feuillade va ser reconegut pel cinema d'episodis i el serial cinematogràfic. Va abordar també temes infantils i realistes, s'evita la fantasia representant les coses i les persones com són. Feuillade aconsegueix la fama estant al capdavant d'un grup de serials centrades en criminals, permetent un absoluta distinció entre el bé i el mal. El seu període de major creativitat va coincidir amb els anys que va durar la Primera Guerra Mundial, que va ser on el públic demostrava major interès en el gènere.
Charles Pathé
Va tenir una infància complicada i problemàtica, per l'escassetat econòmica en què va viure. Això va provocar que, un cop va fer el servei militar, es embarqués rumb al nou món, amb la intenció de millorar la seva fortuna.
No va tenir sort en el país de les oportunitats i, dos anys després, retorn arruïnat. Tot i així va aconseguir aixecar el cap, ja que suma un restaurant i es cas. En 1894 va quedar perplex quan assisteix a una prova d'un fonògraf dels inventats per Edison. Meravellat, va adquirir un i va muntar un negoci de venda de cilindres fonogràfics i kinetoscopios. Poc després començaria a gravar i produir el mateix cilindres amb música.
Per aquella mateixa època coneix a l'enginyer Henry Joly, amb qui construirà un aparell cinematogràfic derivat del kinetoscopi d'Edison, el Fotozootropo. En 1896 al costat dels seus germans Emile, Jacques i Theofile funda la companyia cinematogràfica "Pathé Frères" al setembre de 1896. La secció fonogràfica quedaria per al seu germà Emile, quedant-se el d'encarregat de passejar per les províncies seu aparell. El símbol de l'empresa, un gall, es convertiria en una referència conegudíssima fins i tot en l'actualitat.
No va tenir sort en el país de les oportunitats i, dos anys després, retorn arruïnat. Tot i així va aconseguir aixecar el cap, ja que suma un restaurant i es cas. En 1894 va quedar perplex quan assisteix a una prova d'un fonògraf dels inventats per Edison. Meravellat, va adquirir un i va muntar un negoci de venda de cilindres fonogràfics i kinetoscopios. Poc després començaria a gravar i produir el mateix cilindres amb música.
Per aquella mateixa època coneix a l'enginyer Henry Joly, amb qui construirà un aparell cinematogràfic derivat del kinetoscopi d'Edison, el Fotozootropo. En 1896 al costat dels seus germans Emile, Jacques i Theofile funda la companyia cinematogràfica "Pathé Frères" al setembre de 1896. La secció fonogràfica quedaria per al seu germà Emile, quedant-se el d'encarregat de passejar per les províncies seu aparell. El símbol de l'empresa, un gall, es convertiria en una referència conegudíssima fins i tot en l'actualitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada